Divide et impera

Aquest article tracta sobre l'estratègia política. Si cerqueu el paradigma informàtic, vegeu «Algorisme divideix i venceràs».

Divide et impera, llatí per a «divideix i venceràs» és una locució que resumeix una estratègia política que consisteix a atiar les divisions de l'enemic o adversari. Així fent s'intenta tornar els subgrups els uns contra els altres en comptes d'aliar-se junts contra l'enemic comú. Es tracta de trencar les forces enemigues en diferents faccions per fer-les més vulnerables.

L'expressió molt probablement no és antiga i l'autoria n'és desconeguda, tot i que l'estratègia política que descriu, ella sí que és antiquíssima. Al segle vi aC l, al llibre L'art de la guerra, Sunzi, un pensador xinès escriu que la segona millor política, després de desbaratar l'estratègia de l'enemic, és trencar les seves aliances.^[1] En la política exterior romana es pot reconèixer sens dubte,^[2] era l'essència de la política de Juli Cèsar contra les tribus de Gàl·lia, tot i que l'expressió no és seva.^[3] Es retroba en la política del rei Lluís XI de França, (1423-1483) a qui se n'atribueix la versió francesa: diviser pour régner.^[4] Nicolau Maquiavel (1469-1527) cita el mitològic rei Teseu com a exemple: va arribar al poder en explotar les divisions dels atenencs.^[5]

S'ha de distingir del tertius gaudens, el tercer rient, que sense atiar un conflicte, l'aprofita.^[6]